ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització:

Esteve Botey, Francesc
Sant Martí de Provençals (actualment, Barcelona), 1884 - Madrid, 1955

Àrees de treball: Gravat

Francesc Esteve Botey fou gravador, pintor, historiador, teòric del gravat, professor i conferenciant actiu a la primera meitat del segle xx. De molt jove es traslladà a Madrid, on va estudiar a l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat. Artísticament va seguir les directrius de Muñoz Degrain i del gravador Ricardo de los Ríos. Va ser pensionat per ampliar estudis a Roma (1898) i també a Bèlgica, Anglaterra i Suïssa, període que evolucionà de la pràctica del gravat de reproducció al gravat de creació.
  Com a artista, va sobresortir en l’aquarel·la i el gravat tradicional a l’aiguafort. Un aiguafort de traç ferm i alhora ben matisat, sense asprós en la gamma de valors, d’una gran eficàcia i un control tècnic admirable. Es dedicà principalment al paisatge: Palacio de la Magdalena (Santander), Parroquia del Cristo (Santander), País nevado, Bueyes entrando una barca en la Malvarrosa, i el tríptic Barca en el puerto, entre d’altres. També es dedicà a figures i tipus costumistes. A més, va ser prolífic en el camp de l’exlibrisme. Des del 1906, va concorre a gairebé totes les exposicions nacionals de Belles Arts conquerint altes recompenses. Els anys 1908 i 1910 va obtenir sengles terceres medalles; el 1916, la segona medalla, i el 1920, la primera medalla d’or. Internacionalment va concursar a Buenos Aires, Munic i Londres, i va ser guardonat amb la medalla d’or a la Internacional de Panamà del 1920 i a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, entre d’altres. Les seves obres es conserven a museus, biblioteques i col·leccions particulars.
  En la tasca docent fou molt precoç i la va exercir al llarg de tota la seva vida. Als vint anys ja ensenyava dibuix artístic a la Societat Obrera Foment de les Arts, de la qual va ser nomenat professor honorari. Gairebé simultàniament impartí classes a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Madrid, on va ser director de «los talleres femeninos» i el 1929, per oposició, fou catedràtic numerari de gravat de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid, substituint a Carlos Verger, amb el qual feia temps que col·laborava com a auxiliar. També a Barcelona va ser professor per oposició de les Escoles Normals de Mestres de Barcelona.

La seva activitat pedagògica entregada plenament al gravat, així com la dilatada tasca que desenvolupà a favor de la dinamització d’aquest art, queda reflectida no sols en la seva obra, en els cursos i conferències que dictà, sinó també en una àmplia bibliografia. Es tracta de llibres i articles enfocats a divulgar la història, la teoria i la tècnica del gravat. És en aquests darrers apartats on destaca la seva solvència alhora que marquen un punt d’inflexió en la minsa bibliografia especialitzada en llengua espanyola d’aquells moments. Destaquen les obres següents: Grabado. Compendio elemental de su historia y tratado de los procedimientos que informan esta manifestación del arte, ilustrado con estampas calcográficas con preámbulo del insigne grabador don Bartolomé Maura (Madrid, Angel Alcoy, 1914), declarat llibre de mèrit, gràcies al qual li van atorgar la medalla d’or de la Real Academia de Bellas Artes de Màlaga; El desnudo en el Arte (Madrid, Villarroca, 1926); Historia del grabado (Barcelona - Buenos Aires, Labor, 1935); El grabado en madera y su acrecentamiento en España (Madrid, Publicaciones Ilustradas de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Madrid, 1942); «Divulgación artística. Prioridad de los grabadores gallegos en la xilografía» (Arriba, Madrid, 23 de juliol de 1943); «La xilografía en España» (Arriba, Madrid, 1 d’octubre de 1944); «La calcografia en España» (Arriba, Madrid, 12, 19 i 26 d’abril de 1944); Francisco de Goya y Lucientes. Intérprete genial de su época (Barcelona, Amaltea, 1944); «La ilustración de los libros. La miniatura en los manuscritos españoles» (El Bibliófilo, Madrid, gener 1945); «Orígen de la imprenta en España» (Revista de Bibliografía Nacional, Madrid, 1945); «El grabado en el decorado e ilustración del libro» (Bibliografía Hispánica, Madrid, 1942, 1943, 1944, 1945 i 1947); El grabado en la ilustración del libro. Las gráficas artísticas y las fotomecánicas (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas i Instituto Nicolás Antonio, 1948), i Ex libris y exlibristas (Madrid, Aguilar, 1949).
  Sempre en pro del gravat va participar en la creació del grup Los veinticuatro, germen de l’Agrupació Espanyola d’Artistes Gravadors. Fou secretari, i el 1922 president, de la secció de gravat del Cercle de Belles Arts de Madrid, on s’impulsà la creació de la revista Estampa (1911-1914). Fou director de la residència de pintors del Paular (Segòvia), entitat encara activa avui en dia. Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i el 1950 fou elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Cal remarcar que és a Esteve Botey a qui es deu el retorn a Espanya de les trenta-tres planxes de coure de La tauromaquia de Francisco de Goya. El 1920, per iniciativa pròpia, va anar a París a comprar-les al gravador Ricardo de los Ríos, que n’era el propietari. Les traslladà a Madrid, on les oferí al Cercle de Belles Arts, el qual les comprà per disset mil pessetes. Durant la Guerra Civil, es dipositaren a la Calcografia Nacional de Madrid per salvaguardar-les, on encara es conserven.

Bibliografia sobre Francesc Esteve Botey: Bernardino de Pantorba, «Artistas españoles. Francisco Esteve Botey» (Gaceta de Bellas Artes, Madrid, juny 1928, p. 6); Juan Carrete Parrondo, La enseñanza del grabado calcográfico en Madrid, 1752-1978, Madrid, 1980); Elena Páez Ríos, Repertorio de grabados españoles, vol. i, núm. 680 (Madrid, Ministerio de Cultura, 1981); Juan Carrete Parrondo, «El grabado», a Enciclopedia Planeta de la Pintura, vol. xiii (Madrid, Planeta, 1984); Valeriano Bozal, «El grabado y la obra gráfica en el siglo xx», a Summa Artis, vol. xxxii (Madrid, Espasa Calpe, 1988, p. 617-618); «Esteve Botey, Francesc», ad vocem, a Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (Barcelona, Diccionario Ràfols, 1989; ed. facsímil, Barcelona, Millá, 1951 i 1954).


M. Rosa Vives Piqué

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín