ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Riu-Barrera, Eduard
Barcelona, 1959

Àrees de treball: Arquitectura romànica / Arquitectura gòtica / Pintura romànica / Historiografia / Museografia / Conservació i restauració / Dibuix

Eduard Riu-Barrera és historiador i arqueòleg dedicat al camp de la restauració arquitectònica. És llicenciat en història medieval per la Universitat de Barcelona (1981). Director de diverses excavacions a Barcelona (1983-1985), es va iniciar en l’estudi de la ciutat altmedieval que va tractar en diferents aspectes al volum xx de Catalunya romànica (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992), amb atenció especial per la terrissa, monogràficament examinada a «La ceràmica espatulada i les sitres de la Catalunya Vella (c. s. ix-xi)», a Ceràmica medieval i postmedieval (Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998). Més recentment ha dirigit el curs Barcelona i el romànic. Art i ciutat dels segles xi-xiii (Arxiu Històric de la Ciutat, 2008-2009), amb contribucions sobre temes de prolongada dedicació, com ara el Palau Comtal, la muralla romanocomtal o els casals romànics barcelonins. Fou redactor de la ponència «Barcelona entre els segles v-xi, de la desurbanització a la formació d’una capital», al XI Congrés d’Història de Barcelona el 2009 (Barcelona, Quaderns d’Història, en premsa).
  Des del 1986 és responsable al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya de la recerca arqueològica i històrica aplicada a la restauració. Entre els edificis on ha intervingut en l’estudi i excavació, cal destacar els monestirs d’Escaladei, Santa Maria de Vilabertran, Sant Pere de Casserres o Sant Cugat del Vallès, ressenyat a «Arqueologia i història de l’antic monestir de Sant Cugat d’Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren», a la XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, celebrada a Sant Cugat del Vallès els dies 23, 24 i 25 d’octubre de 1998 (Arxiu Nacional de Catalunya, 2000, p. 33-50). També ha treballat als castells de Mur i Miravet, com es pot veure a «El castell de Miravet», a Història de les Terres de l’Ebre, vol. v, Art i cultura (Tortosa, Fundació Ilercavònia Futur i Universitat Rovira i Virgili, 2010), així com a les capelles del Peu de la Creu i Santa Àgata de Barcelona o a les esglésies de la Vall de Boí, on l’actuació fou reportada amb C. Payàs a «La reproducció de la pintura mural romànica de Sant Joan de Boí», a Boí, Burgal, Pedret, Taüll. Imitació o interpretació contemporània de la pintura mural romànica catalana (Barcelona, Amics de l’Art Romànic, 2000).
  Ha estat coordinador de la intervenció al monestir de Sant Pere de Rodes (1990-1999) i membre redactor del pla director (1992), així com dels projectes de restauració amb els arquitectes J. A. Adell, A. Navarro i A. Pastor, en una tasca sintetitzada a «L’estudi arqueològic i la restauració de Sant Pere de Rodes» (Revista de Catalunya, Barcelona, 1996). Fou redactor del Pla Director del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, amb D. Ferran A. Navarro, A. Pastor, P. Riera i A. Sierra (1998), amb una aportació exposada a «Història, arqueologia i restauració (s. xvi-xx)», a Les esglésies de Sant Pere de Terrassa. De seu episcopal a conjunt monumental (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001). És autor de l’Anàlisi i avantproposta per al manteniment i la restauració del Palau de la Generalitat, amb T. Bruguera, E. Carbonell, M. R. Manote i J. Rodon (1998). Ha estat col·laborador de l’arquitecta M. Costa en el projecte i la restauració del casal de Graells de Cardona (2002). És responsable d’ençà del 2009 de projectes i obres del temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. Ha estat coordinador i redactor de l’informe sobre el claustre de Palamós, també anomenat «claustre de Ciudad Lineal» (2012). És autor de la proposta de nova configuració de l’absis de Sant Climent de Taüll amb P. Rovira, A. Sierra i E. Tarrida (2012).

Ha estat comissari de l’exposició «La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes. Del monestir al museu» (Museu F. Marès, Barcelona, 2006-2007) i coordinador del catàleg del mateix títol, també ho ha estat de les mostres «Gilabertus, un viatge decisiu a la descoberta del romànic» (Museu Episcopal de Vic, 2007-2008) i «L’Esculapi. El retorn del déu» (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2007-2008), amb A. Masalles, I. Moreno, I. Rodà i J. Ruiz de Arbulo. Fou becat per Getty Foundation amb P. Azara, A. García Espuche, R. Mar i E. Subias pel projecte La fundació de la ciutat. Mites i ritus de fundació al món antic (1998-1999), preparatori de l’exposició «La fundació de la ciutat. Mesopotàmia. Grècia. Roma» (Centre de Cultura Contemporània, Barcelona, 2000).
  També ha orientat la investigació als camps de la historiografia de l’art, l’arqueologia, l’evolució de la restauració i els museus, que ha divulgat en nombroses publicacions i intervencions acadèmiques. Ha estat membre del consell de redacció de la revista L’Avenç (2000-2007), on ha publicat diverses col·laboracions sobre la literatura catalana de viatges als EUA (2006), Magrib (2007), Rússia (2005) i Turquia (2005), a més de la síntesi «Els viatgers europeus i la realitat catalana», a Catalunya. Una història europea (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006). És autor del llibre La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona, amb A. Pastor (Generalitat de Catalunya, 1999). Ha estat editor amb P. Azara, R. Mar i E. Subias de l’obra La fundación de la ciudad. Mitos y ritos en el mundo antiguo (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2000). Ha estat director i autor de diverses monografies, L’art gòtic a Catalunya, vol. iii, Dels palaus a les masies (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003). Ha estat editor amb P. Vélez de la monografia Riu Serra (1921-2006). Escultor i dibuixant (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), dedicada al seu pare.


 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín