ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Socias Batet, Immaculada
El Vendrell (Baix Penedès), 1945

Àrees de treball: Gravat / Art del segle xviii / Arts gràfiques / Col·leccionisme d’art / Historiografia

Immaculada Socias Batet va estudiar la llicenciatura d’història moderna i contemporània a la Universitat de Barcelona i posteriorment va fer la seva segona llicenciatura en història de l’art a la mateixa Universitat. En finalitzar els estudis, va fer oposicions a l’ensenyament secundari i va esdevenir catedràtica d’història. Des de l’any 1990 és professora i investigadora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i professora titular d’aquesta Universitat des de l’any 2001. Principalment la seva docència s’ha dirigit a la història de l’art barroc a Europa, l’art del segle xviii a Europa i la història del gravat del segle xv al segle xxi. Des del 1995 ha impartit diversos cursos sobre col·leccionisme d’art en el marc del doctorat del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i posteriorment sobre teoria i pràctica del col·leccionisme en el màster d’estudis avançats de la Universitat de Barcelona. Durant una sèrie d’anys, ha impartit també l’assignatura d’arquitectura dels segles xvii i xviii» a la Universitat Internacional de Catalunya. Ha organitzat nombrosos seminaris, simposis i conferències sobre diverses qüestions relacionades amb la història de l’art i particularment amb el col·leccionisme a càrrec de prestigiosos historiadors nacionals i internacionals.

A l’inici de la seva trajectòria universitària va orientar la seva recerca cap al món del gravat català en els segles xvii i xviii, i l’any 1990 va presentar la seva tesi doctoral, amb el títol Els Abadal. Un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya, recerca qualificada amb cum laude i guardonada amb el Premi Oms i de Prat de La Caixa de Manresa (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007). Així mateix, també va publicar el catàleg Els Abadal. Un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2007). Algunes de les obres més rellevants que ha publicat en aquest camp són Les marques de fàbrica de Manresa (Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1991); Les beceroles tabel·làries de la Biblioteca de Catalunya. Sobre un alfabet i catecisme de la primera meitat del segle xvi (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1992); «À propos des images populaires. Quelques aspects de l’estampe populaire catalane et son rapport avec la France du xviie siècle» (Nouvelles de l’Estampe, París, octubre - novembre 2000); Els impressors-gravadors Jolis/Pla i la cultura gràfica a Catalunya en els segles xvii i xviii (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), obra duta a terme gràcies a la concessió de diverses beques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; «The workshop of Pere Abadal» (Print Quarterly, Londres, desembre 2004); «Catalunya i Europa. Una cultura gràfica compartida als segles xvii i xviii», a Els tresors de la col·lecció de Joan Amades (Barcelona, Ara Llibres, 2009); «Quotidianitat i memòria visual a la Catalunya de l’època moderna», a Els tresors de la col·lecció de Joan Amades (Barcelona, Ara Llibres, 2009), i «The engraving of the “Monstruous Tartar” of the Biblioteca de Catalunya and Count Miklos Zrinyi (1620-1664). The construction of a political and cultural myth», a Generali e mendicanti, attori e sovrani. Ritratti nelle stampe a larga diffusione dal xvii al xx secolo (Bassano dal Grappa, 2011).
  La seva aportació a l’època del Renaixement és també notable, com ara «Algunes consideracions entorn de l’edició prínceps dels “Diálogos de Medallas inscriciones y otras antiguedades (1587)” d’Antoni Agustí de la Hispanic Society of America» (Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Barcelona, 2004); «L'incoronazione della Vergine», a Luca Cambiaso. Un maestro del Cinquecento europeo (Milà, Silvana, 2007); «Antonio Agustín y Luca Cambiaso. Algunos interrogantes entorno de la pintura ‘Oración del Huerto’ de la capilla del Santísimo Sacramento de la catedral de Tarragona», a Convegno di studio "La maniera di Luca Cambiaso. Confronti, spazio decorativo, tecniche" (Gènova, Università degli Studi, 2007); «Verdades y enigmas en torno de unas pinturas de Antonio Agustín Albanell (Zaragoza, 1517 - Tarragona, 1586) en la Capilla del Santísimo Sacramento de la Catedral Metropolitana de Tarragona», a La "Maniera" di Luca Cambiaso. Confronti, spazio decorativo, tecniche (Gènova, Università degli Studi di Genova, 2008); «The power of the images in Antonio Agustín’s “Diálogos de Medallas inscriciones y otras antiguedades (1587)”» (American Journal of Numismatics, Nova York, 2012); «Los dibujos de Annibale Carracci en el Arti di Bologna (1740)», a Homenaje a Jose Maria Luzón, Volterra (2013), i «Algunes reflexions entorn de l’edició de “Le Arti di Bologna” (1740) i els dibuixos d’Annibale Carracci», a Llibre dels tresors de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013). Cal destacar també contribucions de l’època del Barroc sobre diverses notícies molt poc conegudes fins aleshores: «El món del comerç artístic a Catalunya al segle xvii. Els contractes entre els pintors Joan Arnau Moret i Josep Vives amb el negociant Pere Miquel Pomar» (Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Barcelona, 2000); «Joan Arnau Moret (1603-1690), un pintor català retrobat» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1999); Contribució sobre el pintor vallenc Jaume Pons i Monravà (Valls, Centre d’Estudis Vallencs, 2005); «Els Galli Bibiena a Barcelona», a Àustries contra Borbons (1700-1713). Catalunya durant la Guerra de Successió (Barcelona, Ara Llibres, 2006), i «Els dies i les hores. Objectes d’art i valors en els interiors domèstics de la Barcelona del segle xvii», a Barcelona 1700 (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2012).
  Des de l’any 2003 ha gaudit de diverses beques i ajuts atorgats per la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Innovació per a portar a terme la recerca sobre col·leccionisme entre Catalunya i els Estats Units. En aquest país, l’any 2003 va ser professora visitant a la Universitat de la Ciutat de Nova York, investigadora visitant (visiting scholar) a l’Institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York (2005-2009 i 2011-2012), i va ser acollida pel professor Jonathan Brown en aquesta universitat. També ha dut a terme una llarga recerca a the Hispanic Society of America, a la Frick Collection i al Museu Metropolità d’Art de Nova York, entre altres institucions. Les publicacions següents són fruit d’aquesta recerca: «The monument erected in Barcelona in 1954 in honor of Archer Milton Huntington, the founder of the Hispanic Society of America, and his wife, Anna Hyatt Huntington, the eminent sculptress», a Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2009); «La relació entre Josep Pijoan Soteras (1881-1963) i Archer Milton Huntington (1870-1954)» (e-art Documents, Barcelona, 2009); La correspondencia entre Isidre Bonsoms y Archer Milton Huntington. Una colección de libros antiguos y objetos de arte (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2010); «Contribución al conocimiento del periodo americano de Josep Pijoan Soteras» (Revista de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma, Roma, 2010); «El reverso de la historia del arte. Agentes y marchantes en la España de los siglos xix y xx», a La dispersión del arte hispánico en el extranjero (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2011); Agentes, marchantes y traficantes de objetos de arte (1850-1950) (Gijón, Trea, 2012); «Ideologia i valors a les exposicions de la Hispanic Society: 1909-1925» (2013); «Josep Pijoan y Francesc Cambó. Notas para una historia del coleccionismo» (e-art Documents, Barcelona, 2013); Nuevas fuentes documentales para la interpretación del levantamiento de la colección Deering de Sitges en 1921 (Gijón, Trea, 2013), i «Contribució al coneixement de l’etapa americana de Josep Gudiol Ricart i la seva relació amb Walter William Spencer Cook» (Sitges, 2013).
  Finalment, cal destacar que és la investigadora principal del grup de recerca «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Espanya i Amèrica, 1850-1950» (SGR de la Generalitat de Catalunya, 2009-2013), i «L’art hispànic fora d’Espanya. Exposicions, col·leccions i diplomàcia, 1850-1950» (Ministeri de Ciència i Innovació, 2010-2013). També és la directora de la revista digital internacional e-art Documents, publicació dedicada al món del col·leccionisme, les exposicions universals i el patrimoni artístic hispànic a l’estranger.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Tresors, Marxants, Col·leccions (TMC)
  — L’art hispànic fora d’Espanya



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín