ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Bosch Mir, Glòria
Girona, 1955

Àrees de treball: Art del segle xx / Noucentisme / Art contemporani / Col·leccionisme d’art / Fotografia

Glòria Bosch Mir és llicenciada en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i és, des de l’any 2001, directora dels espais d’art de la Fundació Vila Casas. És cofundadora i directora d’art a Espais Centre d’Art Contemporani (Girona, 1986-1990) i de la publicació Papers d’Art (amb Carme Ortiz); coordinadora de les activitats culturals de la Fundació Caixa de Barcelona, anomenada posteriorment Fundació La Caixa (Girona, 1887-1893); directora artística de la Galeria Salvador Riera (Barcelona, 1990-1994); directora del Museu d’Art de Girona (1995-2001), i secretària i ponent del Consell d’Escultures de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2004). Participa en comissions organitzadores, com ara Saló de Tardor de l’Ajuntament de Barcelona (1985) i 10a Biennal Martínez Guerricabeitia «Contra natura» de la Universitat de València (2010), entre d’altres.

Dedicada a l’art del segle xx i la relació amb altres disciplines, com ara la literatura, la música, el teatre i el cinema, entre el 1985 i el 1986 compartia projectes per la Fundació La Caixa —«Nits» (Barcelona, 1985) i «Girona i l’Onyar» (Girona, 1986)— amb el compositor Jep Nuix. Ha impartit classes d’art contemporani i museologia per a màsters sobre processos expositius i arquitectura efímera a la Universitat Politècnica de Catalunya. Al Brasil, dins el Festival d’Art de la Ciutat de Porto Alegre, ha impartit cursos interdisciplinaris relacionats amb el comissariat d’exposicions («El carrer desert» o «Qui sóc jo?», ha participat en els simposis O pensamento visual contemporaneo (1995) i Les arts visuals avui: forma, disforma, hibridisme i mutació (2000) i ha generat tant intercanvis d’autors com comissariats conjunts amb Claudio Ely.
  Des de la museologia integra el diàleg entre les col·leccions permanents històriques i les obres dels creadors actuals, sense establir línies generacionals o de representativitat, sense diferenciar els llenguatges artístics i les disciplines, amb un discurs que planteja preguntes a l’obra d’art, reflexions transversals i participatives, obrint el museu a l’exterior i als diferents col·lectius socials. Com a curadora d’exposicions, sempre ha treballat l’art contemporani amb la recuperació d’autors històrics, com ara Georges Kars, Josep M. de Sucre, Joan Ponç, Carlos Mensa, Bartomeu Massot, Torres Monsó i Joaquim Llucià. Una recuperació compartida amb Susanna Portell en els llibres/exposicions «L’ombra del temps» (1998) i «Què en sabeu d’en Faixó i d’en Llucià» (2011), o grans temes d’intercanvi cultural, català i internacional, com ara «Berlín, Londres, París, Tossa… La tranquil·litat perduda», amb Susanna Portell (Fundació Caixa de Girona, Girona, 2007).
  Al marge de les exposicions interdisciplinàries del Museu d’Art —«Cegueses» (1997), «Històries del cor» (1998), «Una cambra pròpia» (1999), «Qui sóc jo?» (1999) o «M’escriuràs una carta?» (2000)— o «Llistes d’espera», amb Susanna Portell (Fundació Vila Casas, 2003), un projecte obert al món sanitari, genera diverses propostes, com ara «Tokonomas», amb Joan Hosta; «Projectar el museu», o «Relectures», una recuperació de l’espai de la presó per treballar el fons a través d’altres mirades externes al món de l’art. Són fruit d’aquest interès les exposicions temàtiques d’«Espais» (1987-1990); les de Caixa de Barcelona, com ara «Prudenci Bertrana i la seva època» (1989), «Joan Badia: la mirada de la ciutat» (1993); les de la Fundació La Caixa, com ara «Les ciutats invisibles» (1994), el cicle itinerant «La lectura com a migració d’imatges» (Fundació La Caixa, 1998-1999) i, entre d’altres, «Scenario di transito» (Fortalesa de Basso, Florència, 1991), «El cos maltractat» (amb Ricard Huerta, dins Contextos de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, 2004) o «Konstruktion/Destruktion» (Torres Monsó i Admetlla, 1988 i 2006).
  Com a documentalista, col·labora amb editorials (Salvat, MRB o Enciclopèdia Catalana); iniciatives de caràcter històric com «Sota la Boira» (1999), «60’s versus 80’s» (2000); o llibres de recerca, com ara Atles paisatgístic de les terres gironines (Girona, Diputació de Girona, 2010), amb la part dedicada a la comarca del Gironès i la que comparteix amb Susanna Portell sobre Tossa de Mar. També amb ella, col·labora en la publicació Carrers de frontera (Barcelona, Institut Ramon Llull, 2008). Ha publicat els llibres següents: Olga Sacharoff i Otho Lloyd, amb Susanna Portell (Barcelona, Ajuntament de Tossa i Eumo, 1993); Citando a Calvino (Vic, Abril, 1993); André Masson y Georges Bataille, amb Teresa Grandas (Vic, Eumo, 1994); Josep Uclés. …Com un cos anònim de veus (Barcelona, Mediterrània, 2001), Assumpció Mateu. Un diàleg a dues veus (Barcelona, March, 2005); Les altres Amèlies d’Amèlia Riera (2007, en premsa), i Homenatge a Salvador Riera. Breda 2012 (Breda, Associació de Veïns Vilatans de Breda, 2012), amb Andreu Pujol. Des del 1981, col·labora en diverses publicacions: Canigó (1980-1982), El Punt (1981-1989), La Vanguardia (1981-1983), Avui (1981-1985), Art (1984-1990), Arte Omega (1985-1995), Marte (1989-1991), La Guia del Ocio (1995-1999), Art International View, Bonart i Quiral Arte (2003-2013), a més de formar part del comitè de redacció de la revista cultural Vèlit (amb Rosa Regàs i M. Lluïsa Borràs). De manera puntual, col·labora amb les publicacions següents: Serra d’Or, Cimal, Nexus, Creación, Revista de Girona, Presència, Public/Acôes, Revista d’Humanitats TGV, On Diseño, Tascó, Qüern, Quaderni dell'Arte, Làtex, Anthropos, Quaderns de la Selva, Ars Nova, Ars Mediterrània, Flash Art, Taller de la Fundación / Fundació MACBA, Bonart, Quaderns de la Fundació Benet i L’Avenç (amb Susanna Portell). També col·labora en programes de ràdio, ha dirigit cicles de debat i ha realitzat presentacions de llibres i conferències.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín