ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 26/01/2016

Garganté Llanes, Maria
Sanaüja (Segarra), 3 de febrer de 1975

Àrees de treball: Art barroc / Art efímer / Arquitectura gòtica / Arquitectura renaixentista / Arquitectura barroca / Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx

Maria Garganté Llanes és doctora en geografia i història (història de l’art) per la Universitat de Barcelona (2003) i postgraduada en museus i educació per la mateixa Universitat (1998). Ha obtingut el diploma de postgrau en interpretació ambiental i del patrimoni per la Universitat Oberta de Catalunya (2007), el màster en estudis de les dones pel centre de recerca Duoda de la Universitat de Barcelona (2000) i el màster en antropologia i etnografia de la Universitat de Barcelona (2015).
  Ha impartit docència de grau, llicenciatura i màster en diverses universitats catalanes, com ara la Universitat de Barcelona (2005-2006), la Universitat Autònoma de Barcelona (2007-2011) i la Universitat de Girona (2011-2012). Actualment és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 2014 exerceix com a coordinadora docent del grau en història de l’art, i també és professora del grau d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (des del 2011) i de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (des del 2015). Ha estat docent a la Universitat Internacional de Catalunya (2004-2006), a la Universitat Oberta de Catalunya (2013-2014), a la UNED (2013-2015) i en diversos seminaris a la Universitat de Barcelona, en cursos de l’Institut de Ciències de l’Educació de Lleida i en altres cursos específics organitzats per la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona. Així mateix, des del 2013 imparteix igualment docència en el màster en turisme i humanitats de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  Ha impartit cursos, seminaris i conferències en diverses universitats estrangeres, com ara la Universitat Anàhuac Mèxic Nord (2007), la Universitat de Toulouse-le-Mirail (2010) i la Universitat de Perpinyà-Via Domitia (2011). Ha treballat en encàrrecs editorials (Editorial Thema, Enciclopèdia Catalana i Parramón Ediciones), en el guiatge d’exposicions a l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya i com a tècnica al Museu Comarcal de Cervera, on també ha col·laborat en el projecte museogràfic del Centre d’Interpretació dels Castells del Sió i forma part de l’equip redactor del projecte de la nova exposició de referència del mateix museu. Ha realitzat informes per a la declaració de béns culturals d’interès local en diverses poblacions, així com el catàleg per a l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’Ajuntament de Cervera (Segarra). Com a documentalista, ha treballat en el projecte Art en perill. Cens i memòria de la destrucció, beneficiari d’un projecte de «Recercaixa» atorgat al Grup d’Art del Renaixement i del Barroc de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona.

Els seus principals àmbits de recerca són l’art i l’arquitectura catalana d’època moderna i contemporània, l’arquitectura barroca llatinoamericana i l’estudi de les solemnitats festives i manifestacions artístiques efímeres a l’època del Barroc. S’ha interessat per artífexs com ara Antoni Cellers o nissagues de mestres d’obres com ara els Renart o els Morató, totes elles a cavall dels segles xviii i xix i s’interessa també pels diversos episodis de destrucció del patrimoni a Catalunya i per l’arquitectura religiosa posterior a la Guerra Civil.
  La seva tesi doctoral ha estat publicada per la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona i Pagès Editors amb el títol Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Ha publicat diversos articles de caire científic en revistes com ara Locus Amoenus, Pedralbes, Revista de Catalunya, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Ausa i Urtx (on és membre del consell de redacció), entre d’altres, i capítols de llibres, com ara el capítol dedicat a «L’arquitectura» a l’enciclopèdia de cultura popular Tradicionari (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2009), el capítol dedicat a l’«Art i cultura» a la Història de les Terres de l’Ebre (Tortosa, Universitat Rovira i Virgili i Fundació Ilercavònia Futur, 2010) o el capítol «La sala nova del consistori: un espai per a la representació del poder», a El Palau de la Generalitat (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015). També ha elaborat estudis per a catàlegs d’exposicions, com ara «Alba daurada» (Museu d’Art de Girona), «Patrimoni dispers» (Museu Comarcal de Cervera) o bé «In dubio pro Deo» (Museu Diocesà de Solsona).
  Ha participat en nombrosos congressos d’àmbit nacional i internacional a Barcelona, Girona, Lleida, Màlaga, Múrcia, Pamplona, Tolosa, Troyes i Chartres (França), Ouro Preto i São Paulo (Brasil) i Ponte de Lima (Portugal). Ha participat en projectes de recerca de la Universitat de Lleida (2005-2009) —on també és membre del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM)—, de la Universitat de Barcelona (2006-2009) i, finalment, de la Universitat Autònoma de Barcelona (2010-2012). Ha rebut diversos premis i beques relacionats amb la seva tasca investigadora, com ara el Premi Jaume Caresmar de l’Ajuntament d’Igualada (2005), del qual també en rebé l’accèssit l’any 2011. El 2010 va ser guardonada amb el XXVI Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, amb el treball Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’any 2011. L’any 2003 obtingué la XIII Beca d’Investigació Notari Raimon Noguera, de la Fundació Noguera del Col·legi de Notaris de Barcelona; l’any 2006, la Beca Ernest Lluch de Ciències Humanes i Socials de l’Ajuntament d’Olot, i l’any 2009, una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya.
  Una altra vessant de la seva tasca investigadora és la catalogació, la recerca i la difusió del patrimoni arquitectònic i artístic català, per la qual cosa codirigeix la col·lecció «Patrimoni de la Segarra» de la Fundació Jordi Cases i Llebot, dins la qual ha publicat, juntament amb altres autors, els inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de Sanaüja (1998), Torà (1999), Ivorra (2000) i Torrefeta i Florejacs (2010) i Guissona (2013). És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA). En relació amb la difusió del patrimoni arquitectònic i artístic, gestiona el blog Pedres vistes.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Pedres vistes (blog)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín