ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Saveliev, Yuri
Rostov del Don (Rostov, Rússia), 22 de novembre de 1959

Àrees de treball: Art del segle xix / Escultura del segle xix / Art del segle xx / Art del segle xix / Historiografia

Yuri Saveliev és doctor arquitecte per la Universitat Estatal Acadèmica de Pintura, Escultura i Arquitectura I. E. Repin de Sant Petersburg de la Russian Academy of Fine Arts (des del 1992) i doctor en història de l’art per la Universitat Estatal de Sant Petersburg (des del 2007). Va cursar estudis al Col·legi Espanyol de Leningrad (1967-1977). Va estudiar a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Estatal d’Enginyeria de la Construcció (1977-1983; actualment, la Universitat Estatal d’Arquitectura i Construcció de Sant Petersburg). Hi va començar el doctorat (1983-1985), que va completar a la Universitat Estatal Acadèmica de Pintura, Escultura i Arquitectura I. E. Repin (1986-1990). Les seves obres gràfiques han estat exposades en diverses mostres d’art.
  Va fundar i va dirigir la Galería del Arte Contemporáneo-91 (Moscou, 1991-1998). Fou nomenat secretari científic de la Unió d’Artistes de Rússia (Moscou, 1998-2002). És investigador titular de l’Institut de Teoria i Història de les Arts de la Russian Academy of Fine Arts i de l’Institut de Teoria i Història de l’Urbanisme de la Russian Academy of Architecture and Construction Sciences a Moscou. És membre del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Moscou, de la Unió d’Artistes de Rússia i de la Unió d’Escriptors de Rússia.
  Ha organitzat i ha participat en congressos d’història de l’art a Rússia: al Museu de l’Ermitage (Sant Petersburg), als museus de Tsarskoye Selo i Gatchina (Sant Petersburg), al Museu Històric Estatal (Moscou) i a la Galeria Tretiakov (Moscou), entre d’altres. També ha impartit conferències a Moscou, Sant Petersburg, Barcelona, Girona, Saragossa, València, Madrid, Ciudad Real, Càceres, Granada, Màlaga, Valladolid, Santiago de Compostel·la, la Corunya, les Illes Balears, Estrasburg (França) i Jesi (Itàlia).

Es dedica a l’estudi de l’art del segle xix (des de finals del segle xviii fins a la primera meitat del segle xx), principalment dels corrents historicistes en arquitectura, escultura, pintura, arts decoratives, i les seves fonts medievals.
  És autor dels llibres següents: Patronos de arquitectura medieval rusa. S. xi al xv (Sant Petersburg, Instituto Estatal Académico de Pintura, Escultura y Arquitectura I. E. Repin, 1992), Historia de arquitectura rusa (Sant Petersburg, Stroyizdat, 1994; en col·laboració), Moscú. Paisajes de Arquitectura (Moscou, Galería-91, 1997), Nicolay Sultanov (Sant Petersburg, Blanco y Negro, 2003), Estilo neo-bizantino en arquitectura rusa. Segunda mitad del s. xix - inicios del xx (Sant Petersburg, Liki Rossii, 2005), Arte historicista y encargo estatal. Segunda mitad del s. xix - inicios del s. xx (Moscou, Sovpadeniye, 2008), Nikolay Vladimirovich Sultanov. Retrato de un arquitecto de la época historicista (Sant Petersburg, Liki Rossii, 2009) i Poder y Monumento. Monumentos a los soberanos rusos y europeos. 1881-1914 (Sant Petersburg, Liki Rossii, 2011).
  Ha publicat una sèrie d’articles sobre la història de l’arquitectura russa: «La renaissance de l’architecture dans les grands centres de la Russie médiévale»; «La renaissance architecturale à Moscou aux xive et xve siècles»; «Tradition et modernité dans l’architecture du xvie siècle» (p. 464-471), i «L’architecture du xvii siècle. Entre pittoresque, attrait baroque et sobriété classique», a Sainte Russie. L’art russe des origins à Pierre le Grand (París, Musée du Louvre i Somogy, 2010).
  Dedicà diverses publicacions a l’art català, especialment a l’obra d’Anglada Camarasa i la seva influència a Rússia: «Anglada-Camarasa a Rusia a través de la revista Mir Iskusstva (El Mundo del Arte)», a El món d’Anglada-Camarasa (CaixaForum, Barcelona, del 29 de novembre de 2006 al 18 de març de 2007; CaixaForum, Palma, del 5 de maig de 2007 al 29 de juliol de 2007) i el catàleg de l’exposició (Barcelona, Fundació La Caixa, 2006).
  La visió més àmplia del coneixement de l’art i de la cultura catalana a Rússia està representada a l’article «L’art català vist des de Sant Petersburg» (Revista de Catalunya, Barcelona, desembre 2008). També s’ha dedicat als estudis sobre arquitectura medieval catalana que feien els pensionats de la Russian Academy of Fine Arts a finals del segle xix, a l’article «Influencia de la arquitectura medieval catalana en los arquitectos ochoсentistas de San Petersburgo» (Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2009). Sobre escultura catalana i, particularment, sobre l’obra d’Agustí Querol, ha realitzat l’article «Proyecto de Antonio Cerveto (Tortosa) en el Concurso Internacional de San Petersburgo. Un gran éxito de la escuela artística catalana» (Recerca, Tortosa, 2010). Compta amb més de cent trenta articles publicats a Rússia, Espanya, França, Itàlia i Sèrbia, on tracta la importància de la tradició artística mediterrània a Rússia: «Tradición bizantina y arquitectura rusa de los finales del siglo x - inicios del xii», a Oriente Antiguo y Medieval, vol. ii (Moscou, Instituto de Estudios Orientales de la Academia de Ciencias de la URSS, 1988; en rus); «Imágenes del Antiguo Egipto en arquitectura de San Petersburgo», a Historicismo artístico (Sant Petersburg, El Ermitage, 1996; en rus); «N. V. Sultanov como maestro del “estilo Neomedieval ruso” en joyería. 1883-1904», a El arte de joyería y cultura material, vol. viii (Sant Petersburg, El Ermitage, 2001; en rus); «Rusia recupera la memoria de sus zares» i «La capital de los Romanov cumple 300 años» (España Real, Madrid, 2002 i 2004, respectivament); «Personalidad de N. P. Kondakov en correspondencia de S. D. Sheremetev y N. V. Sultanov», «Comité de Iconos. Cartas de S. D. Sheremetev y K. K. Romanov» i «Arquitectura de Bizancio en la obra de N. P. Kondakov», tots tres publicats a Mundo de Kondakov. Publicaciones. Artículos. Catálogo de exposición (Moscou, Museo Histórico Estatal, 2004; en rus); «Imágenes de la catedral de Santa Sofía de Constantinopla en arquitectura ortodoxa rusa de la segunda mitad del s. xix - inicios del xx», a Sbornik Matice Srpske za likovne umetnosti (Novi Sad, Matica Srpska, 2008; en rus), i «Il monumento pubblico russo agli inizi del novecento. Gli scultori e gli incarici pubblichi», a Architettura dell'Eclettismo. Il rapporto tra l'architettura e le arti (1930-1960) (Nàpols, Liguori, 2010). Fou comissari de diverses exposicions d’art, entre les quals cal destacar «Imágenes del Mundo Divino. El icono ruso y la Colección Museo Desierto de Las Palmas» (València, 2008) i «La música y las artes en la Rusia medieval», a la VII Semana Internacional de Música Religiosa (València, 2009), entre d’altres.
  Ha obtingut premis de la Unió d’Arquitectes de Rússia per les millors publicacions sobre arquitectura els anys 1996, 1998, 2000 i 2002; la Medalla i el Diploma de la Fundació Metropolitano Macario de la Russian Academy of Sciences, Patriarcat de Moscou i Ajuntament de Moscou (2005), i la Medalla d’Or (2007) i la Medalla de Mèrit (2012) de la Russian Academy of Fine Arts.
  És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (des del 2001), de la M. I. Acadèmia de la Música Valenciana (des del 2008) i de la Real Academia de Bellas Artes de San Telmo de Màlaga (des del 2012). És membre corresponent de la Russian Academy of Arts and Sciencies de Sant Petersburg (des del 2003) i de la Russian Academy of Fine Arts, a Moscou (des del 2009). És agregat i col·laborador de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (des del 2003).
  Forma part de tribunals de tesis doctorals de l’Institut de Teoria i Història de l’Arquitectura i l’Urbanisme de l’Acadèmia d’Arquitectura (Moscou) i de la Facultat d’Història de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (2009-2012).



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín