ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Subias Pujadas, Pia
Barcelona, 1962

Àrees de treball: Ceràmica / Modernisme / Museografia / Historiografia

Pia Subias Pujadas és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Treballa a l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) des del desembre del 2001.

Com a investigadora, s’ha especialitzat en la ceràmica aplicada a l’arquitectura arran de la producció de Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat preservada en el Museu de Ceràmica de Barcelona i a la mateixa fàbrica. Ha contribuït a la seva recuperació i posició en la història de l’art i n’ha encetat l’inventari, l’estudi i la difusió. Ha eixamplat la museologia de Catalunya amb Can Tinturé, un nou espai públic a partir d’una col·lecció privada enriquida amb fons de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, que finalment ha recuperat el fons modernista del Museu de Ceràmica i que mostra al món un centre productor de rajola de mostra abans de l’esclat del Modernisme.
  Ha arribat a aquesta especialització essent conservadora del Museu de Ceràmica (1986-1987; 1990-1992; 1996-1995) i a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat (1999-2000). Ha comissariat les exposicions «Josep Serra, el ceramista» (1988-1989); «La Rajoleta. La gènesi de la ceràmica modernista a Catalunya» (1999) i «Modest de Casademunt» (2000-2001). Com a museòloga, ha redactat l’informe La Rajoleta. El Modernisme a Esplugues de Llobregat. Bases d’actuació per a la redacció d’un projecte de recuperació de patrimoni industrial (gener - febrer 1999), ha contribuït en la redacció del Projecte arquitectònic i museogràfic del Centre Pujol i Bausis i ha estat responsable del guió museològic amb Joan l’arquitecte Claudi Minguell i el ceramòleg Emili Sempere (maig - octubre 2001).
  Aquesta línia de treball té com a resultat la redacció del guió museològic del primer museu d’Esplugues de Llobregat, «Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel» (2003), que ha comptat amb la participació activa i creativa de Joan Claudi Minguell, autor de la rehabilitació de la vivenda de la família Tinturé, i amb la professionalitat de Joan Ramon Aromí, primer director de Mètode i després director de Cultural Sense, i guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de la ciutat.
  Can Tinturé s’ha avançat al projecte museològic de Pujol i Bausis (2001). Amb la celebració de l’Any Gaudí (2002) es va obrir l’actual Museu de Ceràmica La Rajoleta d’Esplugues de Llobregat, primer embrió del projecte esmentat, que segueix esperant el seu torn. El guió museològic defensava, entre d’altres, el paper cabdal de Francesc Quer, el segon director tècnic i artístic, el qual va posar la seva tasca tècnica i el seu domini a l’abast dels pintors Josep Aragay, Xavier Nogués, Francesc Domingo i Manuel Humbert, quan ja defensava que «la porcellana ja complia son comès essent bella» en una data tan primerenca com el 1914, que el va portar a investigar la forma i la coberta com a tota decoració. Naixia la ceràmica contemporània com a obra d’art.
  És autora de «La natura i el retorn a l’origen. Diàleg de la ceràmica en l’obra d’Antoni Gaudí», a Parla Gaudí (Barcelona, Museu Diocesà de Barcelona, 2007); «Antoni Serra Fiter. El sueño de un artista», a Serra. El arte de la ceràmica (Cornellà de Llobregat, Ministeri de Cultura i Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2006); «La ceràmica arquitectònica de la Casa Navàs» a La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner (Reus, Pragma, 2006); «Bellesa i utilitat. La ceràmica arquitectònica», a L’Institut Pere Mata de Reus (Reus, Pragma, 2004); «La col·lecció de rajola de mostra de Can Tinturé. Fonaments museològics», a El reflex d’un temps. Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel (Barcelona, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Electa, 2003); «Paviments, mosaics i rajoles», a El Modernisme. A l’entorn de l’arquitectura (Barcelona, L’Isard, 2002); «La cerámica arquitectónica en Cataluña», a La ruta de la cerámica (Castelló, Institut de la Petita i Mitjana Indústria Valenciana / Generalitat Valenciana / Asociación Española de Fabricantes de Azulejos y Pavimientos Cerámicos, 2000); «La Rajoleta. La gènesi de la ceràmica modernista a Catalunya», a Esplugues i el Modernisme. Patrimoni i ciutat. I Miscel·lània Grup d’Estudis d’Esplugues (Esplugues de Llobregat, NB Comunicacions, 2000); «La cerámica, un arte industrial en la época del Modernismo» i «La cerámica decorada en la época del Noucentisme», a Summa Artis. Historia general de arte (Madrid, Espasa Calpe, 1997); «La ceràmica, definitivament un valor artístic» (Serra d’Or, Barcelona, juny 1997), i Pujol i Bausis. Centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat (Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1989). Ha participat en la definició del contingut del congrés Tradición y modernidad. La cerámica en el Modernismo (Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Asociación de Ceramología, 2004) i amb la ponència «Pujol i Bausis, una empresa cerámica en el Modernismo» (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2006).
  Amb motiu dels deu anys de La Rajoleta, ha donat la conferència «Alós i Quer. Neix la ceràmica contemporània», el 24 d’octubre de 2012 i el 26 de gener de 2013 ha participat al projecte europeu Art Nouveau & Ecology, amb «Architectural ceramics. Uses & aesthetic dreams of Modernisme in Catalonia».
  És membre del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON), dirigit per Mireia Freixa. És membre de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín