ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Montaner Martorell, Josep Maria
Barcelona, 1954

Àrees de treball: Arquitectura del segle xx / Arquitectura contemporània / Historiografia / Crítica d’art

Josep Maria Montaner Martorell és arquitecte (1977) i doctor arquitecte (1983), amb estudis parcials d’antropologia i història moderna. És catedràtic de composició arquitectònica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya i codirector del màster «Laboratorio de la vivienda sostenible del siglo xxi» de l’ETSAB i la Fundació Politècnica, iniciat el curs 2004-2005. Ha estat sotsdirector de cultura de l’ETSAB des del 2001 fins al 2005, i va fundar la revista Visions, que va obtenir el Premio de la IV Bienal Iberoamericana de Arquitectura y Urbanismo 2006 en la categoria de publicacions periòdiques.

És especialista en l’estudi de l’arquitectura del període neoclàssic i de l’arquitectura, l’art i el pensament en el segle xx i actualment. És expert en història contemporània de l’habitatge col·lectiu, els museus i l’arquitectura industrial. També ha dedicat part de la seva recerca i articles a l’evolució de Barcelona, tant històrica com en el període democràtic. En relació amb aquest tema, ha estat des del 2008 al 2013 el director del projecte de recerca Arxiu crític model Barcelona 1973-2004, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya. El resultat del treball ha estat publicat en català, en espanyol i en anglès. La versió catalana s’anomena Arxiu crític model Barcelona 1973-2004 (Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, 2012), editada per Josep Maria Montaner, Fernando Álvarez i Zaida Muxí.
  Les seves recerques inicials es van publicar en llibres, com ara L’ofici de l’arquitectura. El saber arquitectònic dels mestres d’obres 1859-1871 (Barcelona, Universitat Politècnica de Barcelona, 1983) i Arquitectura industrial a Catalunya, amb José Corredor-Matheos (Barcelona, Caixa de Barcelona, 1984).
  El llibre La modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya. 1714-1859 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1990) va ser la tesi doctoral, que va ser premiada en dues ocasions: com a original, va obtenir el Premi IEC de Teoria i Crítica d’Arquitectura Lluís Domènech i Montaner 1984, i com a publicació, el Premi Crítica Serra d’Or 1991 de recerca.
  Ha publicat altres llibres, com ara Barcelona. Stadt und Architektur (Colònia, Taschen, 1992; edició en espanyol, 1993; edicions en anglès i en francès, 1997), Después del movimiento moderno. Arquitectura de la segunda mitad del siglo xx (Barcelona, Gustavo Gili, 1a edició, 1993; 1a edició en italià a Laterza, 1996; 7a edició en espanyol, 2009), Museos para el nuevo siglo / Museums for the new century (Barcelona, Gustavo Gili, 1995), La modernidad superada. Arquitectura, arte y pensamiento en el siglo xx (Barcelona, Gustavo Gili, 1997; última edició, 2011), Arquitectura y crítica (Barcelona, Gustavo Gili, 1999; 6a edició, 2007), Las formas del siglo xx (Barcelona, Gustavo Gili, 2002), Museos para el siglo xxi (Barcelona, Gustavo Gili, 2003), Sistemas arquitectónicos contemporáneos (2008) i Arquitectura contemporània a Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 2005).
  Entre els seus darrers llibres, destaquen Arquitectura y crítica en Latinoamérica (Buenos Aires, Nobuko, 2011) i Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos, amb Zaida Muxí (Barcelona, Gustavo Gili, 2011). A més a més ha publicat dues obres literàries en català, Fills de Blade Runner (1991), que va ser finalista del Premi Josep Pla de narrativa catalana el 1990, i Talaia d’Amèrica (1993), totes dues editades per Columna Edicions.
  Col·labora assíduament al diari El País des del 1984, i al suplement La Vanguardia. Cultura/s des del 2002. En els seus articles a El País, una antologia dels quals ha estat publicada per la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol Repensar Barcelona (2003), s’ha dedicat a defensar una cultura crítica i una ciutat sostenible. Per aquests articles a El País ha estat premiat en dues ocasions: amb el Premi Construmat 1989 i amb el Premio Iniciativa Periodística en Materia de Urbanismo 2005 del Ministeri d’Habitatge. Com a crític d’arquitectura va rebre el Premi Espais a la Crítica d’Art 1992.
  Ha escrit i escriu a diverses revistes catalanes, com ara L’Avenç, Serra d’Or, Zerovuittresquaranta, Eupalinos, Nexus, La Veu del Carrer, Barcelona Societat, Transfer; a revistes espanyoles, com ara El Croquis, Arquitectura Viva, Arquitectura COAM, Lápiz, Ciudad y Territorio, Cuadernos de Proyectos Arquitectónicos, i també a revistes internacionals, com ara Sites, Architectural Design, Lotus Internacional, Domus, Rassegna, Nuda, Arquine, Architecture in Greece, Catalan Review i Summa+.
  Ha impartit cursos i conferències a diverses ciutats espanyoles, europees (Gran Bretanya, Itàlia, Dinamarca, Holanda, Alemanya, Portugal, Grècia, Bèlgica i França), americanes (Estats Units, Mèxic, Veneçuela, Argentina, Uruguai, Xile, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Puerto Rico, Bolívia i Perú) i asiàtiques (Japó, Índia i Filipines).
  Els anys 1987 i 1988 fou professor visitant (visiting lecturer) a l’Escola d’Arquitectura de l’Architectural Association de Londres, i el 1987, pensionat pel Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (Generalitat de Catalunya) a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma. Des del 2002 és professor honorari de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Ricardo Palma de Lima (Perú), i des del 2005 és professor convidat il·lustre de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Nacional de Tucumán (Argentina).
  Com a arquitecte ha realitzat habitatges, museus, interiors i exposicions, entre els quals cal destacar el Museu Industrial del Ter a Manlleu (1997-2003), amb Carlos Ferrater, i la remodelació de l’antiga Fàbrica Sanglas. Ha col·laborat amb els estudis EMBT (Enric Miralles - Bendetta Tagliabue) i RCR Arquitectes (Aranda, Pigem i Vilalta).
  Ha estat comissari d’exposicions, com ara «100 anys de construcció. 100 anys del Gremi de Constructors a Barcelona» (1992), per la qual va obtenir el Premi Bonaplata 1993 en l’apartat de «Difusió, Less is More. Minimalisme en arquitectura i d’altres arts», amb Vittorio Savi (1996); «Barcelona 1979-2004. Del desenvolupament a la ciutat de qualitat» (1999), i «La Catalunya paisatge», a l’entresol de la Pedrera (Fundació Caixa Catalunya, 2006). Amb Zaida Muxí, ha dirigit «Habitar el presente. Vivienda en España: sociedad, ciudad, tecnología y recursos», promoguda pel Ministeri d’Habitatge, que des que es va inaugurar a Madrid el 2006, va viatjar per diverses ciutats espanyoles fins al 2008, i entre el 2011 i el 2012, per capitals llatinoamericanes amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín